Ramon Soler i Riba

Conéix-me per descobrir les històries del Berguedà

Sóc fill d’una colònia tèxtil del Llobregat coneguda com el Guixaró.

Els meus pares eren originaris d’un municipi del Solsonès (Navès) i es dedicaven a la agricultura.

Vaig començar escriure els onze anys, volent imitar l’”Alfonso Paso”, que escrivia obres de teatre per un programa de TV1, conegut com ESTUDIO 1

Després va venir un temps de dedicar-me a la poesia, però abans de començar a treballar, els catorze anys, ja tenia la fal·lera de preguntar a les persones de més edat, perquè m’expliquessin coses d’abans. Fent aquesta tasca vaig aprendre molt, sobretot saber escoltar, que és un fet que ens costa i que no solem fer massa be.

Al cap d’uns anys vaig dir-me que escriuria la història de la meva colònia “El Guixaró 1890-1989”, el primer llibre i darrera d’aquest n’han vingut deu més.

Que pretenc? Ser llegit. He escrit llibres d’història, de novel.la històrica, de pensaments i un diccionari.

Tots ells me’ls estimo com si fossin un fill, i realment son com un fill, ja que algun m’ha costat prop de quatre anys de tenir-lo escrit i us puc assegurar que pel mig, passes moments de molta eufòria, altres d’ensopiment, però al final quan el tinc a les mans, aleshores el gaudeixo, sigui quin sigui.

La meva literatura és molt planera i molt fàcil. Hi ha qui diu que quan em llegeix és com si m’escoltés i al revés.

Els últims temps

Ara últimament també em dedico a fer conferències sobre la meva comarca, el Berguedà. Una comarca que havia estat molt rica, el tèxtil i el carbó, eren els recursos on la gent podia desenvolupar un ofici i aquests els havien ajudat a renéixer de les seves penúries.

Avui aquestes velles professions gairebé han desaparegut de les nostres contrades i el que faig és donar-ho a conèixer.

De les dues-centes vint-i-sis mines, només en treballa una i amb un nombre molt reduït de personal i de les quinze fàbriques tèxtils, son tres les que encara continuen filant i teixint, però el nombre de treballadors que si guanyen el sou, no te res a veure amb els que ho feien abans.

Això és el que faig, divulgar-ho a les Aules Universitàries, Universitats, Instituts, Escoles i Biblioteques.

El que pretenc és donar a conèixer la riquesa de la nostra comarca i que no quedi a l’oblit de les noves generacions.

Venim d’un passat i anem cap a un futur on si abans la mecànica formava part de les nostres vides, avui la informàtica és el vehicle que ens transporta a conèixer que passa al món, en dècimes de segon.

M’agrada divulgar allò que tant m’estimo i que espero poder-me estimar durant molts anys, la meva comarca, el Berguedà. Donar a conèixer la seva història sigui per mitja de la literatura o per conferències, tothom pot entendre com vivíem i quin era el nostra dia a dia.

Els llibres publicats són onze, els treballs que es poden veure en aquests centres que abans he esmentat són sis: El declivi del carbó. Vint quilòmetres quinze fàbriques de riu. Un museu de ciment. El Llobregat un riu treballador. El carrilet, un tren ple de vida i els oficis perduts.